Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó. El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N. de Bassa i Girona. Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo. Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata. Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir recursos i combatre els carlins i, amb el pretext de dirigir les operacions, abandonà la ciutat. El seu germà Narcís de Pastors i de Sala (Girona 1782 — 1859), també militar, fou ajudant d’Álvarez de Castro durant el setge de Girona (1809). En morir era tinent coronel.