Pere Martí i Bertran

(Sant Quirze de Besora, Osona, 3 de desembre de 1952)

Pere Martí i Bertran

Catedràtic de llengua catalana i literatura, crític literari i escriptor.

Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma. Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot. Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès. També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica. A part, ha escrit articles de crítica sobre literatura infantil i juvenil en diverses publicacions, com El 9 Nou, Diari de Barcelona, Escola Catalana, Revista de CatalunyaEls MargesEl 3 de Vuit i El 855, entre moltes altres.

Ha estat assessor literari de diverses editorials, jurat de diversos premis literaris (Guillem Cifre de Colonya, Barcanova, Joaquim Ruyra, Vaixell de Vapor, Aurora Díaz Plaja —des de la seva creació el 2002—, etc.) i membre del consell de redacció de les revistes Escola Catalana, Diónysos i la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats. Ha format part de la secció literària de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola per la comissió de Didàctica de la Literatura i del Grup de Treball del Projecte Cànon de la Institució de les Lletres Catalanes. Juntament amb Jaume Aulet, l’any 2007 fou responsable del Dictamen sobre la situació de la Literatura catalana a l’Ensenyament Secundari, fet per encàrrec del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats.

És autor de diversos llibres de literatura infantil i juvenil, amb un estil realista caracteritzat per la temàtica ecologista, la presència d’animals en l’argument i l’elevada elaboració lingüística dels textos. Cal destacar-ne En Griset (1997), La nena que va pintar els cargols (1999), En Griset aventurer (2000), Les tortugues de l’àvia (2001), La tortuga d’en Hans (2004), Els tresors del bosc (2005), L’avi ocellaire (2006), En Roger i el xoriguer (2009), La Mariona Perquès (2009), Paraules bessones (2010), Endevinalles per a tothom (2014), Vacances al poble dels avis (2016), El xiquet i el poble perdut (2016), El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins (2018), L’última cuca de llum (2018), Tinc un tanc de joguina (2019) i L’àvia que perdia les paraules (2019). Algunes d’aquestes obres han estat publicades en format braille i s’han traduït al castellà, al basc, al gallec i al portuguès.

Ha traduït obres de literatura infantil i juvenil del francès i del castellà al català, com ara El misteri de l’habitació groga, de Gaston Leroux, o El nen que vivia als estels, de Jordi Sierra i Fabra. També ha escrit adaptacions del conte popular rus Nataixa i la bruixa (1994), del drama d’Àngel Guimerà Terra baixa (2010), de la paròdia El castell dels tres dragons de Serafí Pitarra (2013) i de les faules del Llibre de les bèsties (2016), de Ramon Llull. L’any 2020 publicà la seva primera obra per a adults, el poemari titulat Taroda. Haikus de les quatre estacions.

És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per a la qual, l’any 2009, coordinà el IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, celebrat a Mollerussa.