El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia. També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona (1836). Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle (1817), sobre els cossos elàstics (1820) i les propietats dels sistemes de numeració (1838). Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.