Ingressà al convent dominicà de Barcelona (1520), i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde. Assistí al concili de Trento (1562) com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona. Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars. Designat per a la seu d’Elna (1568), substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana. En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir al rei un quart de les rendes del clericat. És autor de dues obres de gran difusió (Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians, 1561, i Llibret intitulat Directorium curatorum, 1566) i de Col·loqui i pràctica entre dos germans de la doctrina cristiana (inèdit).