Vida i obra
De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona. Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769. Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols.
Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro (Ferrara 1778-79), volums de poesia il·luminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites. A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian (com Fingal y Temora) i algunes tragèdies de Sòfocles, en vers (Nàpols 1820); escriví el tractat rousseaunià La desigualdad social, el manuscrit del qual es perdé; redactà una gaseta literària, Frioleras eruditas y curiosas (1801, 1850, 1944); i publicà dos llibres de poesia èpica de tema hispànic (Nàpols 1820).
Les seves obres més reconegudes són cinc novel·les d’intenció pedagògica il·lustrada: El Antenor (1788), El Rodrigo (1793) —precedent de la novel·la històrica—, Eudoxia (1793), El Mirtilo (1795) —novel·la pastoral farcida de poemes— i, la més important, Eusebio (Madrid 1786-88), que fou un èxit de vendes però que hagué de ser refeta per l’autor per superar les prohibicions inquisitorials.
Bibliografia
- Carnero, G. (ed.) (1990): Montengón, P.: Obras. 2 vol. Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
- Carnero, G. (1992): Montengón, el escritor alicantino y la crítica. Alacant, Gráficas Díaz.
- Fabbri, M. (1972): Un aspetto dell’Illuminismo spagnolo: l’opera letteraria di Pedro Montengón. Pisa, Goliardica.
- García Lara, F. (ed.) (1998): Montengón, P.: Eusebio. Madrid, Cátedra.
- Santonja, P. (1994): El “Eusebio” de Montengón y el “Emilio” de Rousseau: el contexto histórico (Trabajo de literatura comparada). Alacant, CSIC / Institut de Cultura Juan Gil-Albert.