Estudià medicina a Barcelona, rebé una gran influència de Turró i fou deixeble de Fargas. Des del 1917 fou catedràtic d’obstetrícia a la Universitat de Barcelona i un dels millors mestres del seu temps. Publicà nombrosos treballs de l’especialitat i de divulgació, entre els quals Per quan s’és mare, Bateig per necessitat, etc. Fou cofundador de la Revista Española de Obstetricia i Ginecología. Fou el primer a Catalunya que practicà la pubiotomia i la diagnosi de gestació amb el mètode d’Abder Halden.