Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513. Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona; com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella. El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença (1517-24) i amb el seu compatriota Henrique Fernandes (retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534; retaule de l’hospital de Sant Sever, 1541-42, Museu Diocesà de Barcelona). Obres seves independents són el retaule de Sant Eloi (1528, Museu d’Art de Catalunya) i el que avui hi ha a la capella de Sant Feliu de l’església de Sant Just de Barcelona, encarregat per Jaume Joan de Requesens el 1528.