Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947. Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica.
La seva trajectòria com a narrador començà amb la novel·la La pell de la iguana (1974), i continuà amb El clam de l’asfalt (1976), Mirall d’anatema (1982), La petja incerta (1986), Lo cop de falç (1987), Lo crit del guacamai (1988), Cròniques de l’aborigen crònic (1995), El sol de la darrera selva (1998) i L’ombra del còndor (1998). Publicà l’assaig On va el català? (1995), i traduí el clàssic Catalònia Infelix d’Edgar Allison Peers.