Conegut pel pseudònim de Víctor Alba. Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític. Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida. Col·laborà a Última Hora i La Batalla.
Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair (George Orwell). Empresonat durant la postguerra (1939-45), fugí a França. Inicià una fructífera relació amb Albert Camus, amb qui col·laborà a Combat i traduí al francès el Cant espiritual de Joan Maragall. El 1947 continuà el seu exili a Mèxic, on col·laborà a La Nostra Revista i Pont Blau, i també a la premsa del país, especialment als diaris Excelsior i Panorama. Fou director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Residí igualment als EUA, on treballà en organismes internacionals i exercí de professor de les universitats de Kansas, Washington i Kent, on impartí classes sobre ideologies i moviments socials. Al final de la dècada del 1960 començà a fer estades a Barcelona, on finalment s’establí arran de la seva jubilació el 1968 i s’especialitzà en temes d’Amèrica Llatina i d’història política de l’Espanya republicana.
Autor prolífic, conreà l’assaig polític i sociològic, la novel·la i la història. En aquest darrer àmbit fou pioner en l’estudi de la Segona República en un dels seus llibres primerencs, Histoire des Républiques Espagnoles (1948), on analitzava els esdeveniments històrics de les dues repúbliques espanyoles. Fou, però, a partir de l’inici de la dècada del 1970, quan emprengué una tasca historiogràfica centrada en la història de les organitzacions polítiques on milità i en la seva reivindicació històrica.
Les seves aportacions historiogràfiques s’han caracteritzat, justament, per ser històries militants, on ha combinat la memòria i la recerca, però bàsicament el combat ideològic i polític. La seva posició, sistemàticament contrària al Partit Comunista i a Catalunya al PSUC, ha generat sovint molta polèmica i ha fet que molts historiadors d’ofici el desqualifiquin. Així succeí amb una de les seves obres més importants, El marxisme a Catalunya, 1919-1939 (Barcelona 1974-75), en quatre volums, dedicats respectivament al Bloc Obrer i Camperol, al POUM i a les figures de Joaquim Maurín i Andreu Nin.
Dins de la seva extensa obra hom pot citar també Historia del comunismo en América Latina (1954), The Latin Americans (1969), les novel·les Els supervivents (1950) i El pájaro africano (1975), els assaigs Retorn a Catalunya (1970), Catalunya sense cap ni peus (1971), Homo sapiens catalanibus (1974), USA centre de la revolta mundial (1974) i Catalonia. A Profile (1975), a més de diversos estudis, com ara, Història del BOC (1974), Andreu Nin (1974), Joaquim Maurín (1975), Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976), Historia de la resistencia antifranquista (1978), El Partido Comunista en España (1979) i Todos somos herederos de Franco (1980).
Publicà reculls documentals en obres com La revolución española en la práctica. Documentos del POUM (Gijón 1978) i El proceso del POUM (junio de 1937-octubre de 1938). Transcripción del sumario, juicio oral y sentencia del Tribunal Especial (Barcelona 1989), com també la interessant recopilació de records de militants del POUM L’aventura del militant. Fets i records, 1930-1950 (Barcelona 1994).
Publicà també les memòries Sísif i el seu temps en tres volums: Costa avall, 1990; Costa amunt, 1990 i L’emprenyament (1995), a més d’una sèrie de Diccionaris: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d’anònims amb nom (2002).
L’any 2001 fou guardonat amb el premi Gaziel. Col·laborà habitualment al diari Avui.