Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret. Col·laborà, entre altres publicacions, a La Renaixença, Joventut i Catalunya Nova, i fou cofundador de societat La Jove Catalunya (1868).
Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques (1904)—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà; obtingué dues violes (1897 i 1901), un premi extraordinari (1905) per una traducció de Veni, Creator, als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país. Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular (1920).
Fou conseller general de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.