Fill de Josep Pascual i Vila. Es llicencià a la Universitat de Barcelona (1956) i es doctorà a la de Saragossa (1959). Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago (1961-62) i al CERN. Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid (1957-63) i catedràtic de física a la Universitat de València (1963-71) i a la de Barcelona (1971-2000). Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria (en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals). Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i també alguns llibres, com Mecánica Cuántica (1978) en col·laboració amb el professor Alberto Galindo. Amb aquest darrer, compartí el premi Ramón y Cajal a la investigació científica del 1985. El mateix any, la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. També li fou atorgada la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1995) i la Medalla d’Or al mèrit centífic de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996).