Vida i obra
Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell (1901-10). Fou ordenat de sacerdot el 1910. Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell (manuscrit dels segles XIII-XIV), treball que enllestí el 1912. El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell”.
El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII, procedents del bisbat de la Seu d’Urgell, considerat el primer recull de textos catalans transcrits a partir d’uns criteris filològics. Aquest treball inclou vint-i-vuit pergamins dels anys 1036-1269, escrits en gran part en català, entre altres documents. Altres treballs sobre documents en català medieval foren L’acte de consagració i dotació de la catedral d’Urgell, de l’any 819 o 839 (1917), Un altre manuscrit català de Flos Sanctorum (1919), El manuscrit de la Vulgata de la catedral d’Urgell (1923) i El breviari de Cuixà (1925).
Entrà al Seminari de la Seu d’Urgell l’any 1901 i poc després es traslladà al Seminari de Vic, on estudià fins el 1910 i on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill. Col·laborà amb l’Institut d’Estudis Catalans en la feina d’ordenació d’arxius i arribà a ser-ne secretari redactor de la Secció Historicoarqueològica (1919). Posteriorment es traslladà a París, on completà els estudis paleogràfics i arxivístics a l’École de Chartres i a l’Institute Catholique, durant el curs 1919-20. El vincle amb l’IEC possibilità que aquesta entitat intercedís prop del bisbe de la Seu d’Urgell perquè Pujol es pogués quedar a l’arxiu de la catedral. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i conseller numerari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Mostrà un gran rigor en les seves recerques als arxius urgellesos, elaborant treballs de detall sobre art, cultura, llengua, escriptura (visigòtica i carolina), litúrgia i hagiografia. Entre aquests estudis destaquen els Documents en llengua vulgar dels segles XI, XII, XIII, procedents del bisbat de la Seu d’Urgell (1913), De paleografia visigòtica a Catalunya (1917), Santa Maria de la Seu d’Urgell (1918, en col·laboració amb Josep Puig i Cadafalch), Sant Josep de Calassanç, oficial del capítol d’Urgell (1921), La comarca de l’Urgellet (1929), Antoni Janer i Catà, mercader de la Seu d’Urgell a finals del XVIè segle (1933) i Notes i Documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936).
La seva obra completa fou editada a cura de Joan Riera i Simó l’any 1984.
Bibliografia
- Rasico, P.D. (1998): “Dues fonts cabdals per a l’estudi del català medieval popular: els documents en català de J. Miret i Sans (1908) i de P. Pujol (1913)”, dins Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM, p. 339-357.
- Rasico, P.D. (1999): “Epistolari filològic de Pere Pujol i Tubau a Joaquim Miret i Sans”, dins Homenatge a Arthur Terry. Vol. 2. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXVIII. Barcelona, PAM, p. 185-196.