Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J. Barter i F. Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls. El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort.
Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona. Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot decantant-lo cap a l’assumpció de nous models del darrer Barroc. Se’n conserven més d’un centenar d’obres (misses, motets, salms i villancicos, de quatre a dotze veus), repartides en diversos arxius de València, Sevilla, Tarragona i Valladolid, com també a Lisboa i a Amèrica (Guatemala i Mèxic); més de la meitat corresponen a la música litúrgica i confirmen la modernitat de l’autor. Escriví un tractat de composició (Guia para los principiantes..., 1725-30) que, amb el Mapa Armónico de Francesc Valls, constitueix la referència més important per a l’estudi del Barroc hispànic. Publicà també col·leccions de lletres de villancicos.
Bibliografia
- Rabassa, Pere: Guia para los principiantes que dessean perfeycionarse en la compossicion de la mussica, Valencia 1724-1738