Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix. Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí. Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella; la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores (1462) la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca. A Rodes dugué a terme una gran activitat constructora de consolidació de la seva defensa contra les intencions hostils dels turcs: amb l’ajuda econòmica del duc de Borgonya féu alçar la sòlida torre de Sant Nicolau, on figura el seu escut (1464). Les desavinences, però, amb Joan II de Catalunya-Aragó el forçaren a convocar a Roma un capítol general de l’orde el 1466 i deixà a Rodes com a lloctinent seu el prior de Catalunya Jaume de la Geltrú. Morí abans de poder retornar a Rodes i fou enterrat a Sant Pere del Vaticà, on una llosa de marbre amb la seva imatge i un epitafi elogiós perpetuen el seu record.