Serví com a fàmul a Calella alhora que hi estudiava. El 23 de novembre de 1842 començà a estudiar retòrica a la classe del pare Joaquim Comas. Vestí la sotana de l’Escola Pia l’11 d’abril de 1848 a Barcelona i anà a Sabadell per fer el noviciat, on professà l’1 d’abril de 1850. Cursà la carrera eclesiàstica a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i compaginà els estudis de filosofia i de teologia amb el de matemàtiques. Eren els primers anys de la restauració de l’Escola Pia i aquesta havia acceptat el repte d’impartir matemàtiques i ciències en el nou batxillerat que l’Estat estava implantant. Calia formar per tant els futurs mestres, tasca a la qual es dedicaren especialment els pares Jacint Feliu i Josep Capell, que tenien una bona formació adquirida durant els anys de supressió. Pere Reixach fou una peça en la cadena de transmissió de les matemàtiques i les ciències.
Ensenyà llatí i retòrica al col·legi de Puigcerdà. Fou destinat a Moià com a professor de matemàtiques, història i comptabilitat dels juniors (1858-1865). A Reus i a l’escola Sant Antoni de Barcelona tornà a impartir llatí i retòrica. Finalment, a Mataró (1869-75) i Calella (1874-85), hi ensenyà geografia i matemàtiques.
Bibliografia
- "Consueta”. Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1917. Madrid: Imp. Sucesores de Rivadeneyra (1887), núm. 21, pàg. s/n.
- Vilà i Palà, Claudi (1973). Calella: Colegio Escolapio de los Santos Reyes. Salamanca: Gráficas Teixidó y Superfoto.
- Comas, Joaquim: Registro de alumnos empezado el 1º de setiembre de 1835. Manuscrit en APEPC: 08-03 / caixa 197, núm. 3. [Pere Reixach figura amb el número 66 del registre.]