Vida i obra
Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo. Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum. Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà. La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut contactes personals amb Pere el Catòlic i, sobretot, amb Jaume el Conqueridor; totes dues circumstàncies afavoriren la difusió de la seva obra als cercles culturals de la corona catalanoaragonesa. De totes aquestes traduccions, únicament n’han arribat alguns curts fragments. Només, en el manuscrit espanyol 13 de la BNP, s’ha conservat completa una Crònica d’Espanya, del 1268, que és una traducció resumida, interpolada, adaptada i continuada fins al 1266 de la Historia gothica de l’arquebisbe toledà. El fet que la majoria dels elements interpolats provinguin d’altres treballs de Jiménez de Rada i la data de redacció induïren Jaume Massó i Torrents a atribuir l’obra a Ribera, hipòtesi acceptada posteriorment per tothom, encara que posteriorment Lola Badia va desmentir que fos l’autor de la Crònica d’Espanya,
Poc temps després de la guerra civil, es descobrí, en el manuscrit 485 de la BC, un text llatí que presentava nombrosos i extensos paral·lelismes amb l’esmentada Crònica d’Espanya. Miquel Coll, després d’analitzar detingudament aquest darrer text, també l’atribuí a Ribera, tot seqüenciant la seva tasca en tres fases: el 1266 hauria traduït al català les obres històriques de Rodrigo Jiménez de Rada; durant el bienni següent n’hauria resumit, adaptat i continuat la Historia gòtica, i coetàniament hauria fet una versió catalana de l’esmentat resum. Les fonts emprades en la redacció de la Crònica d’Espanya palesen que Ribera tingué accés a les dues principals biblioteques catalanes de mitjan segle XIII, les dels monestirs de Ripoll i Sant Cugat. És probable, doncs, que hagués pertangut a la comunitat d’algun d’aquests dos cenobis.
Les interpolacions procedeixen de la Historia Romanorum i de la Historia Arabum de l’arquebisbe, d’un Passionari hispànic, del Cronicó de Moissac o d’Aniana, del Pseudo-Turpí, dels Gesta comitum Barcinonensium i de records personals. La continuació correspon a fets compresos entre el 1243 i el 1266. Aquesta crònica tingué una notable repercussió posterior.
Bibliografia
- Badia, L. (1995): “Sobre una versió vulgar de l’epítom català de la Historia gothica”, dins Diversos autors: Miscel·lània Germà Colón, 4. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31. Barcelona, PAM.
- Bohigas, P. (1985): Sobre manuscrits i biblioteques. Barcelona, Curial / PAM.
- Coll i Alentorn, M. (1991): Historiografia. Barcelona, Curial / PAM.
- Massó i Torrents, J.: “Historiografia de Catalunya en català durant l’època nacional”, Revue Hispanique, 15, 1906, p. 498 i 515.