Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres (1904) i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut. En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió (un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena), que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc. Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme. Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular. Passat el modernisme, recollí poemes d’aquest mateix tipus en els volums Poesies (1927) i Amor foll, amatent, dolç (1934).