Pere Rigau i Poch

Barretó
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 29 de desembre de 1868 — Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 de gener de 1909)

Compositor i director coral i de cobla, conegut pel Barretó.

Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas. Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons. El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director (1881-1900). Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles.

És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres peces de Pep Ventura i que obtingueren una gran difusió, amb títols com Arc de Sant Martí, La bola de neu, La trena d’orLa Moreneta de l’EmpordàPomell de flors o Les fades del Ter, i obligades de flabiol d’estil hàbil i graciós, com La cançó de l’aucellet o Una rialleta. Avui, la major part de la seva producció s’ha perdut.

Bibliografia

  • Cobla Orquestra Montgrins, I centenari: cent anys al servei de la música, 1884-1984, Diputació de Girona, Girona 1985