Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358. Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri. El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma. Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català.