Pere Rosselló i Bover

(Palma, Mallorca, 6 de març de 1956)

Historiador de la literatura, crític literari i poeta.

És doctor en filologia catalana (1986) i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears. S’inicià com a poeta amb el volum Antologia (1978), gènere que continuà amb Aplec de distàncies (1981, premi Ciutat de Palma), L’hort de la lluna (1988) i El temps llençat al pou (2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí). També ha conreat la novel·la breu (L’Infern de l’Illa, 2002) i la narrativa infantil (Les aventures d’en Tres i mig, 1989; El fantasma del País del Vent, 1992).

Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home. Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera (1982), L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951) (1988), “Bearn o la sala de les nines”, de Llorenç Villalonga (1993), Els camins de la cançó. Vida i obra del P. Rafel Ginard i Bauçà (1999), i obres més divulgatives com La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998), Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001), La cultura a Mallorca (2004), Aproximacions i semblances (2005), La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX (2006), Aspectes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (en curs), entre d’altres. Ha publicat estudis de literatura catalana en revistes especialitzades.

També ha antologat i editat obres de diversos autors, especialment mallorquins contemporanis, i ha tingut cura de les Obres completes de Salvador Galmés. Des del 1996 dirigeix les col·leccions “El Turó”, de poesia, i “Tià de sa Real” de poesia, narrativa i assaig. Codirigeix, per part de la UIB, juntament amb Albert Soler, la biblioteca “Blaquerna” d’estudis lul·lians. És col·laborador habitual dels mitjans de comunicació.