Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines. En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol. Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.