Conegut per Pere de València. Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932). El 1936 guanyà, amb Primavera, el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh. Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid (1944). Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola de preguerra que hom ha anomenat nou intimisme i que representà un dels ponts més importants entre l’art nou d’abans i de després de la Guerra Civil. La seva obra Nostàlgia (1945), conceptualment influïda pel Romanticisme de K.D. Friedrich, és al Museu de Belles Arts de València.
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintor.