Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós. La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal. En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV. Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda.
Bibliografia
- Briesemeister, D. (1990): “The Consolatio Philosophiae of Boethius in Medieval Spain”. Journal of the Warburg and Courtald Institutes, 53.
- Coll, J.M. (1935): “Fra Pere Saplana, o.p., autor de la traducció catalana del llibre Consolació de Boeci”. La paraula cristiana, 22.
- Coll, J.M. (1949): “Tres escritores dominicos gerundenses del siglo XIV en lengua vernácula: fr. Arnaldo Simó, fr. Antonio Ginebreda y fr. Juan Romeu”. Anuario del Instituto de Estudios Gerundenses, 4.
- Fàbrega i Escatllar, V. (1990): “La Consolació de la Filosofia en la versió catalana de Pere Saplana i Antoni Genebreda”. Zeitschrift für Katalanistik, 3.
- Riera i Sans, J. (1984): “Sobre la difusió hispànica de la Consolació de Boeci”. El Crotalón. Anuario de Filología Española, 1.
- Robles, L. (1971): “Escritores dominicos de la Corona de Aragón (siglos XIII-XV)”. Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España.