Fou president de la capella reial de Barcelona (1429-30). Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca (1443). Nomenat procurador de l’orde a Roma (1461), aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde (1474) contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa. Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis, inèdits, i l'Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum (1491).