S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme (1955-60). Destacà especialment en els 800 metres. Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines. Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el gran dominador de l’atletisme català femení i fins i tot guanyà tres títols d’Espanya de clubs (1975, 1976, 1977). El maig del 1974, fou nomenat jutge àrbitre estatal, i es dedicà a la direcció tècnica de les pistes d’atletisme, funció que exercí en competicions internacionals celebrades a Catalunya i arreu de l’Estat, com Campionats Iberoamericans (1982), Copa del Món (1989), Jocs Olímpics i Paralímpics (1992) i mundials en pista coberta (1991, 1995). El 1993 fou un dels promotors de l’escola ISS l’Hospitalet Atletisme, un dels millors centres de formació a l’Estat espanyol, i el 2006, vinculada a aquesta entitat, fou creada la Fundació Pere Suñé, entitat que promociona l’esport entre la infància, la joventut, el col·lectiu de disminuïts físics i els immigrants. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).
Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET