Vida i obra
Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle i fundà el cercle nord-català Lo Pardal. Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents. A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa. Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat (1881), i també musicats. La seva poesia, molt influïda per Amable (Voïart) Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la terra, i culminà amb Records del Rosselló (1887), dedicats a Verdaguer.
Pòstumament es publicà el seu drama històric, en prosa i en quatre actes, Vasconcellos (1902), escrit en francès entre el 1848 i el 1850 i no representat.
Bibliografia
- Bover i Font, A. (2003): “Pere Talrich i els seus Records del Rosselló”, dins Diversos autors: Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM., p. 221-230
- Dunyach, G. (2003): Pierre Talrich. Perpinyà, Les Publications de l’Olivier.