Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó (1478), provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general (1502) i general de l’orde (1503). Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia (1483). Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern.