Pere Valdès

Valdesius (la)
(Lió?, aprox. 1140 — ?, aprox. 1217)

Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.

Comerciant a Lió, es convertí (1173) en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió. Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse. Expulsat de la diòcesi de Lió (1177), apel·là al concili III del Laterà (1179), on fou reconegut l’estil de vida dels pobres, però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí. Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors (1181), fou condemnat per Luci III (1184) al sínode de Verona.