Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom. Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida. Descobert per Sergi Belbel en l’obra Sota la pluja, produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera, de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel. Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre, i aviat es convertí en un dels actors més sol·licitats d'aquest gènere: Laberint d'ombres (1999), Porca misèria (2004-2007), Acusados (2009), Cuéntame cómo pasó (2010-2011), Infidels (2009-2011) i Crematorio (2011), i en els telefilms Freetown (2002), L'escala de diamants (2003), La dona de gel (2003), El tránsfuga (2003), 14 d'abril. Macià contra Companys (2011), Auca del Born (2013) i altres. En cinema cal esmentar els papers protagonistes a La ruta natural (2004), d'Àlex Pastor, que guanyà el premi del festival de Sundance en la categoria de curts i al documental amb elements de ficció L'altre Rusiñol (2006) de José Antonio Montilla Monti, Animales domésticos (2010), de Xavi Giménez, Los ojos de Julia (2010), de Guillem Morales, Tres metros sobre el cielo (2010), de Fernando G. Molina, i Los últimos días (2013), de David i Àlex Pastor. En teatre col·laborà en moltes de les produccions de La Perla 29, com El misantrop, de Molière (2005), Magnus, de Jordi Teixidor (2005), El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht (2008), i Natale in Casa Cupiello (2012), d’Eduardo de Filippo, dirigides per Oriol Broggi. Cal esmentar també La dona i el detectiu, de Mercè Sarrias (2002, direcció de Toni Casares), El joc dels idiotes, de Francis Veber (2008, direcció d’Antonio Calvo), i Consell familiar, de Cristina Clemente (2013, direcció de Jordi Casanovas).
Pere Ventura i Morell
© La Fotogràfica
Actor.