S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939. Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller. Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994. Col·laborà regularment a Midi Libre, L’Indépendant i Sant Joan i Barres, i també a Serra d’Or, Tele-estel i La Vanguardia, com també en programes de ràdio. Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord, amb una forta connexió amb les activitats al sud de la frontera. Fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i responsable, a l’inici (1969), de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, a través de la premsa i dels seus llibres s’interrogà sobre el passat, el present i el futur de la Catalunya del nord de l’Albera.
Amb aquesta orientació, publicà nombrosos assaigs, guies i llibres de divulgació sobre història, llengua i cultura: Lectures escollides rosselloneses (1966), Poesia rossellonesa del segle XX (1967), El Rosselló avui (1969), Catalunya francesa (1969), Defensa del Rosselló català (1974), Faulistes rossellonesos (1973), El català al Rosselló (1974), Cours de langue catalane (1974), Histoire de la littérature catalane (1981), Comentaris sobre el vocabulari rossellonès (1982), Entre llengua i literatura (1993, premi Carles Rahola d’assaig 1993), De la cultura a la política: assaig sobre la crisi de les ideologies (1995) i Diccionari de renecs i paraulotes dels Països Catalans (1999). També cal destacar el seu estudi Poesia de Jordi Pere Cerdà (1966) i les novel·les per a joves, El cronomòbil (1966), El mirall dels protozous (1966), La vedellada de míster Bigmoney (1975), Nadina bis (1982), L’altra ribera (1983), Quaranta-sis quilos d’aigua (1983), La història del pollastre que ponia (1983), La dent de coral (1985), Àxon (1985), La gosseta de Sírius (1986) i les narracions Roda la bola (1993). Així mateix, és autor de reculls d’articles de caràcter epistolar: Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre (1978), Cartes a la Roser (1982), dels volums de proses Arc de Sant Martí (1986) i Crepuscles (1992), i de les memòries Pàgines d’un exili extraordinari (2002). L’any 1983 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d’Honor de la vila de Perpinyà. El 1993 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.