Pere Xamena i Fiol

(Felanitx, Mallorca, 14 de maig de 1918 — Felanitx, 22 de maig de 2015)

Prevere i historiador.

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere. Fou professor de l’esmentat seminari (1945-62) i de l’Escola de Comerç de Palma (1957-62). Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca. Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx. És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx (1730-1959) (1960), Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX) (1963-2012), Felanitx ahir (1976 i 1990), Història de Felanitx (1975-1976), en dos volums i en col·laboració amb Ramon Rosselló Vaquer, i Felanitx mot a mot (1991), una mena d’enciclopèdia històrica.

La seva obra més coneguda és la Història de Mallorca (1978, reed. 1984), una síntesi que comprèn des de la prehistòria fins a l’adveniment de l’autonomia (1983) i se centra, principalment, en els aspectes polítics. És il·lustrada amb fotografies del mateix autor i de Jeroni Juan i Tous i inclou un índex dels noms i matèries més importants. S’ha convertit en un dels manuals d’història de Mallorca més utilitzats. Altres obres seves són un breu Història de Mallorca (1978, reed. 1984), una síntesi que comprèn des de la prehistòria fins a l’adveniment de l’autonomia (1983) i se centra, principalment, en els aspectes polítics. És il·lustrada amb fotografies del mateix autor i de Jeroni Juan i Tous i inclou un índex dels noms i matèries més importants. S’ha convertit en un dels manuals d’història de Mallorca més utilitzats. Altres obres seves són un breu Resumen de Historia de Mallorca (1965, reed. 1970 i 1985), que també s’ha publicat en català (1977, amb successives reed.) i en alemany (1999) i Història de l’església a Mallorca (1986), redactada en col·laboració amb Francesc Riera i que és una síntesi d’aquest tema des de l’antiguitat fins al concili II del Vaticà. Fou col·laborador del setmanari Felanitx. L’any 1967 li fou atorgada la Medalla de la Ciutat de Felanitx i el 1990 el premi d’Actuació Cívica Catalana. El 1999, fou nomenat fill predilecte de Felanitx.