Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu. El català forma el perfet afegint (en els verbs regulars) al radical verbal les desinències següents: 1a conjugació: -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren; 2a conjugació: -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren; 3a conjugació: -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren. Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials. Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat perfet perifràstic, d’idèntica significació, usat en la llengua parlada (i fins la literària, alternant amb el simple) gairebé arreu del domini lingüístic, llevat del valencià i —bé que menys— del baleàric, on encara és usual el perfet simple en la llengua parlada.
m
Gramàtica