L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris (encens). Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor: eren part integrant de l’embalsamament. Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies: en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc. perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes.
Elaboració de perfum de flor de lliri en una làpida sepulcral egípcia del segle IV aC
(CC0)
L’aspersió amb aigua de roses acompanya la majoria de processons dels cristians orientals. Un ús supersticiós era conegut a Catalunya, on hom feia