El nom prové de la ciutat de Pèrgam, a l’Àsia Menor. Segons l’animal del qual prové, la manera de preparar-lo i la qualitat, el pergamí rebia diversos noms: vitulí (vitel·la), caprí, oví, etc. Els llibres de pergamí més antics coneguts són del s I dC, però no esdevingué d’ús comú fins al s IV. Per als documents, escrits primer en papir, el pergamí comença a usar-se cap al s VII entre els merovingis, visigots i anglosaxons; a Itàlia i als països germànics, al s VIII. Els còdexs de pergamí més antics de Catalunya són dos d’Urgell (ara a Autun) i un de Tarragona (ara a Verona), tots del s VII. Es coneixen cinc documents de pergamí d’època visigòtica que semblen de procedència catalana segura (ara a l’Archivo Histórico Nacional, a Madrid).
m
Tecnologia