El sistema periglacial es localitza en dues zones principals: sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades. En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents: el polar continental (Sibèria oriental, per exemple), i el polar oceànic (Spitzberg, litoral W de Grenlàndia), amb hiverns relativament menys freds que l’anterior. En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més (S) o menys (N) l’acció erosiva; el mantell herbaci també actua, en general, com un element protector. Els principals mecanismes erosius del sistema periglacial són: l’acció del glaç sobre les roques i el sòl en general; el desglaç i la fusió nival; l’acció de les aigües de torrentera; l’erosió eòlica. L’acció directa del glaç sobre les roques pot formar bombaments del sòl característics, fragmentar els materials rocallosos (gelivació) o modificar la disposició de les capes —plecs molt petits— (crioturbació). El desglaç i la fusió nival fan reblanir certes roques i terrenys i sovint es produeix lliscament i desplaçament del terreny (solifluxió). L’acció de les aigües de torrentera té menys importància que la del vent. Aquest pot arrossegar neu, sorra, llims, i en certes condicions actua com un abrasiu, burina, poleix, etc. A més a més, és un factor en la formació de dunes i en l’acumulació del loess. El glaç —introduït en el sòl segons un procés més o menys segregatiu— dóna lloc a formes característiques, com és ara els pipkrakes, petits bastonets de glaç, les llentilles i els estrats interns paral·lels o quasi a la superfície, tascons de glaç dins diàclasis i escletxes, hidrolacòlits, etc. Entre les formes de relleu resultants dels processos erosius del sistema periglacial hom en pot citar uns quants de principals: els sòls poligonals, els camps de fang, els camps de pedres, l'enllosat nival i els replans de Goletz. El sistema periglacial predomina actualment en una sisena part de les terres emergides. En certes fases glacials del Quaternari tingué una extensió molt més gran.
adj
Geomorfologia
Hidrografia