permeabilitat magnètica

f

Física

Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.

Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme (f = μ(mm'/r2)) i de l’electromagnetisme (B = μH), on f és la força, m i m' les masses magnètiques i r la distància entre elles. La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μΓ, que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ0, i que val 1,256X10- 6 H/m.