perruca

peluca (es), wig (en)
f
Indumentària

Perruques

Cabellera postissa.

Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades.

A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell. Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu. No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural. Durant el regnat de Lluís XIV arribaren a tenir grans dimensions. Al segle XVIII foren de petites dimensions i empolvorades, blanques o argentades, tipus de perruca —la masculina— que és encara utilitzada pels homes de lleis a la Gran Bretanya.

Representació pictòrica on queda reflectit l’ús de perruques, tant masculines com feminines, a l’antic Egipte

© Corel Professional Photos

Arran de la Revolució Francesa en desaparegué l’ús, fins que a la segona meitat del segle XX tornen a ésser utilitzades, de cabell natural o matèries sintètiques i de tota mena de colors, naturals o no.