La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen. Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades: la de la ficció i la de la realitat; la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir; la teoria de la realitat, per contra, considera que no solament l’home és persona, sinó també els altres éssers que tenen existència real, i així les persones jurídiques són entitats socials amb vida pròpia, no pas creades, sinó reconegudes pel dret (les persones col·lectives, que tenen interessos permanents i comuns, són subjectes de dret); constitueix un terme mitjà entre aquestes dues teories la doctrina formalista, que considera la persona jurídica amb una existència real, constituïda pels seus fins socials i reconeguda com a tal pel dret. Són persones jurídiques les corporacions, les associacions i les fundacions. L’estat intervé normalment en la constitució de les persones jurídiques i, a aquestes, els cal la seva aprovació expressa; les corporacions religioses i l’Església es regeixen a vegades per concordats; les fundacions, pel títol de fundació i les lleis respectives, i les associacions que no tenen ànim de lucre es constitueixen vàlidament presentant a l’administració llurs estatuts i una relació dels components de la junta; les societats mercantils, per la inscripció en el registre mercantil de l’escriptura de constitució. Les persones jurídiques d’ordre civil s’extingeixen amb l’acompliment del termini que s’han fixat, per la mort de llurs associats o perquè s’ha exhaurit llur patrimoni. El dret canònic dóna a la persona jurídica els noms de persona moral o persona pública, indistintament.
f
Dret civil