Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament: la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics (sexe, edat, sistema endocrí), molt actius a nivell constitucional (segons palesen els processos hereditaris), sinó també socioinstitucionals (família, classe social, educació, cultura, etc. ). D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats (Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937), segons les escoles o tendències psicològiques; tanmateix, i dins la varietat de teories que cerquen d’explicar el seu contingut, hom pot discernir com a trets de la personalitat comunament acceptats el fet que la individualitat no és innata, ans obtinguda mitjançant l’herència, la maduresa, la identificació, etc. , i el fet que el seu desenvolupament, a través de l’aprenentatge, comporta a la fi una certa integració o identitat de l’individu. Hom pot ordenar les diverses teories de la personalitat segons tres grups principals: el primer, el de les teories tipològiques que es basen en la fisiologia i química corporals (antiga doctrina dels humors, teoria moderna de l’equilibri endocrinològic) o en la forma física del cos (tipologies de Kretschmer Scheldon, etc. ); el segon, el de les teories que descriuen les varietats de la personalitat segons diverses escales de classificació, cadascuna de les quals representa un tret (classificacions d’Allport, Cattell, etc. ); i el tercer, el de les teories que identifiquen la personalitat amb el desenvolupament de l’individu a partir de la seva pròpia experiència (teories psicoanalítica, estructuralista, etc. ). Pel que fa al coneixement, i ulterior orientació, de la personalitat de cada individu en concret, és important l’aplicació dels anomenats tests de la personalitat (test). Quant a les anomalies de la personalitat, són de destacar el desdoblament de la personalitat, la manifestació de les anomenades personalitats alternants, les il·lusions sobre el propi cos o sobre el jo social i, sobretot, l’ampli aspecte de fenòmens propi de la personalitat psicòpata.
f
Psicologia