En aquest sentit la monadologia de Leibniz pot ésser qualificada de perspectivisme, així com la teoria de Nietzsche segons la qual el coneixement funciona d’acord amb les necessitats de l’ens cognoscent. Ortega y Gasset defensà també el perspectivisme i l’obrí vers una dimensió històrica: hi ha, segons ell, una sèrie de perspectives que només poden ésser descobertes en el curs de la història. La reunió de perspectives efectives i possibles dóna la imatge veritable de cada cosa, i només ella pot fer conèixer la veritat absoluta. En el pensament contemporani són nombroses les doctrines que han elaborat el concepte de perspectiva o que han proposat mètodes perspectivistes; entre els principals cal citar J.-P.Sartre, M.Merleau-Ponty, B.Russell i A.N.Whitehead.
m
Filosofia