Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins. Universitat, fundada el 1307. Arquebisbat catòlic. Ciutat etrusca (Perusia), hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC. Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa (41-40 aC), però la reconstruí acabada aquesta. Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després. El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià. Conserva restes etrusques: la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis dels afores. L’església més antiga és la de Sant'Angelo (s. V-VI). La de San Pietro, del s. X, fou transformada posteriorment. És romànica la de Santa Maria de Monteluce, i gòtiques les de Sant'Agostino, Sant'Agata i la catedral. La Fontana Maggiore té escultures de N. i G.Pisano. D’època renaixentista hi ha Santa Maria della Luce, San Bernardino, amb façana amb baixos relleus d’A.di Duccio, i la Rocca Paulina, fortificació obra d’A.Sangallo. Cal esmentar també el palau Gallenga (s. XVIII). La Galleria Nazionale Umbra té una interessant collecció de primitius italians.
Vista parcial de Perusa amb la Fontana Maggiore, a primer terme
© Fototeca.cat