Sovint, però (especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes), hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple. Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor; en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials, tals com la mesura de la difusió de la llum o de la viscositat de les solucions.
m
Química