Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac (56 aC). A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre. A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII; solien ésser metàl·lics. A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or. El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins. L’afinament dels pesos era encomanat a un únic argenter, que l’any 1469 era Antic Crestià. Vers el segle XVIII, el nombre d’afinadors fou ampliat fins a tres o quatre. En època medieval, els pesals foren, freqüentment de coure, d’aspecte monetiforme i sovint amb les empremtes inspirades en la moneda que havien de pesar. Vers el segle XVIII, eren peces de llautó, generalment en forma de piràmide truncada, amb la marca de la ciutat i el nom de l’afinador.
m
Numismàtica i sigil·lografia