Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac (56 aC). A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre. A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del s XII; solien ésser metàl·lics. A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del s X i, a la fi del s XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or. El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins. L’afinament dels pesos era encomanat a un únic argenter, que l’any 1469 era Antic Crestià. Vers el s XVIII, el nombre d’afinadors fou ampliat fins a tres o quatre. En època medieval, els pesals foren, freqüentment de coure, d’aspecte monetiforme i sovint amb les empremtes inspirades en la moneda que havien de pesar. Vers el s XVIII, eren peces de llautó, generalment en forma de piràmide truncada, amb la marca de la ciutat i el nom de l’afinador.
m
Numismàtica i sigil·lografia