La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats. La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya. El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable (50 a 60 m). La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment. La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè segueixi el moviment de l’aigua o pesada si la llinya resta ancorada al fons o bé si és una llinya amb plom llarg. Una altra variant és la pesca subaquàtica o submarina, que té com a característica pròpia que el pescador captura el peix submergit ell mateix dins l’aigua. Els estris dels submarinistes són les ulleres, les aletes o peus d’ànec, el ganivet, l’arpó i sovint el cinturó de llast. Un bon submarinista pot arribar a pescar normalment a uns 10 m de profunditat i la durada de la immersió no és de més de 2 minuts. En la major part dels països és prohibit l’ús d’escafandre autònom per a practicar la pesca submarina, però no pas per a reconèixer i explorar els fons on hom vol pescar o per a d’altres funcions del submarinisme.
f
Esport