El gremi de pescadors fou molt important a València, on els pescadors de l’Albufera, Russafa, Catarroja i el Grau obtingueren importants privilegis corporatius durant els segles XIV i XV (1353, 1373, 1382, 1393, 1404, 1415, 1454) i amb menys intensitat durant les centúries següents (1549, 1599, 1626); les ordinacions tradicionals foren confirmades per les autoritats borbòniques en 1748-61.
A Barcelona el gremi de pescadors era, al segle XVIII, el més important dels gremis de la mar. Tenia el seu origen en la confraria de barquers, formada el 1380 i dividida el 1426 entre els barquers vells, sota l’advocació de sant Pere, i els barquers novells, que tenien per patrons santa Tecla i sant Elm. Aquesta dualitat perduraria al segle XVIII sota la denominació de pescadors (sant Pere), amb ordinacions rebudes el 1730, i mariners (sant Elm). Les diferències entre els dos grups eren escasses; tots dos es dedicaven bàsicament al tràfic portuari i conservaren llur vitalitat fins a les acaballes del gremialisme vers el 1830.
Hi havia corporacions semblants als ports de Mallorca (ordinacions del 1581), Mataró —on es reproduïa la divisió entre pescadors i miners—, Tarragona (gremi unit de sant Pere i de sant Andreu), Altafulla, Tortosa i Alacant al segle XVIII i altres.