Pescara

Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.

Ha estat formada per la unió de dos centres: Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S. La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S. Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval. Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port. Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria. El seu castell destruït (1209) fou reconstruït per LadislauI de Nàpols (1409). Centre de les lluites entre els Anjou i els catalans, fou conquerida per Alfons I (1442) i esdevingué feu dels Ávalos. Les seves fortificacions (s. XV-XVI) resistiren l’atac dels turcs (1566) i dels austríacs durant la guerra de Successió a la corona espanyola (1707). Conquerida pels Borbó (1798), la seva ciutadella fou desmantellada el 1867.