Teòricament coexistien el peso ore, fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional, moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors. L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura. La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral. El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA amb l’objectiu de lluitar contra la inflació i evitar les devaluacions que perjudicaven les inversions i el poder adquisitiu de la població. Bé que aquests objectius foren en principi assolits, la caiguda de les exportacions i la multiplicació del deute públic provocats per la mesura, que no anà acompanyada d’una reforma fiscal, abocaren l’Argentina a una gravíssima crisi econòmica que es féu evident a partir del 2001. Al gener del 2002 el govern abandonà la paritat amb el dòlar i procedí a devaluar el peso.
m
Economia