pèsol d’olor

Lathyrus odorantus (nc.)

m
Botànica
Agronomia

Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.

Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental.