Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales (SSEW), organisme dedicat a la investigació del sòl. El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell. El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden. Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels sòls mitjançant la imatge digital. Compendià aquestes aportacions en Handbook for Soil Thin Section Description (1985), referència bàsica de la disciplina. Fou, a més, el primer secretari general de la Comissió Internacional de Micromorfologia del Sòl, de la qual el 1976 fou nomenat president. Membre (1981) i president (1995-96) de la Societat Britànica de Pedologia. El 1986 fou nomenat president del SSEW (l’any següent rebatejat com a Survey and Land Research Centre ) i fou nomenat professor de gestió de recursos del sòl de la Universitat de Cranfield. Fou també assessor de la UE (1988) i del govern britànic sobre temes de degradació del sòl en relació amb la contaminació i el canvi climàtic, i fou un membre prominent del Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic. Retirat el 1997, el 2005 fou coautor d’un influent informe sobre l’estat dels sòls europeus.