Als seus inicis, i vinculat al grup “Five Architects”, rebé la influència del racionalisme de Giuseppe Terragni, que es manifesta en l’intent d’aconseguir una arquitectura pura, rebutjant tota significació transcendent com a paràmetre per a generar la forma. Durant aquest període construí la sèrie de cases que van des de la House I (1967) fins a la House X (1975) i a Eleven Odd (1980), mitjançant tècniques de projecte com translacions, superposicions, simetries i antisimetries, girs, etc., aplicades a una figura geomètrica inicialment pura, generalment un cub. Posteriorment, durant la dècada dels vuitanta, invertí la situació en afrontar projectes en àmbits urbans, en els quals requerí argumentacions inspirades en les teories desconstruccionistes del filòsof francès Jacques Derrida, amb qui col·laborà fins el 1989. És el cas de projectes com els habitatges socials construïts a Checkpoint Charlie, a Berlín (1987), el projecte “Romeo i Julieta”, a Verona (1985), o el Wexner Center de la Universitat d’Ohio, a Columbus (1989), amb el qual passà a assumir totes les competències constructives dins el seu despatx. Durant els anys noranta, les seves obres són interpretacions geomètriques de processos morfogenètics, algunes de les quals arribaren a ser construïdes a pesar de la seva gran complexitat formal. És el cas del Centre de Convencions a Columbus (1988-93) o del Centre Aronoff de Disseny i Art a Cincinatti (1988-96). L’any 2005 inaugurà a Berlín (Alemanya) el monument en memòria dels crims comesos pel nazisme, el Memorial dels Jueus Assassinats a Europa. El monument, que se situa prop de la Porta de Brandemburg, és una gran esplanada coberta amb 2 711 lloses. A sota de l’esplanada, s’hi instal·là un petit museu sobre l’Holocaust.
Monument als Jueus assassinats, a Berlín
© Xevi Varela
Arquitecte nord-americà.